TENDÈNCIES EN EDUCACIÓ

TENDÈNCIES EN EDUCACIÓ EN LA SOCIETAT DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ

Jordi Adell

Adell, J. (Novembre de 1997) "Tendències en l'educació en la societat de les tecnologies de la informació". Publicat en la revista electrònica de Tecnologia Educativa: EDUTEC.

Nair Peña Folguerà

Noves tecnologies aplicades a l'educació (L20-2008). 2º de Magisteri d'Educació Infantil

El text ens parla de com ha evolucionat el món respecte de la comunicació i la tecnologia i de com ha influït en la configuració de la nostra societat i la nostra cultura. L'objectiu principal del text és fer-nos veure les implicacions que les noves tecnologies de la informació i la comunicació tenen en l'educació per la seva capacitat d'ampliar els nostres sentits i capacitats.

Aquest text es pot dividir el text en 4 parts:

- Primera part: tracta sobre l'evolució tecnològica i els importants canvis produïts en l'organització del coneixement, les pràctiques i formes d'organització social i en el coneixement humà.
Els canvis als quals l'autor fa referència per explicar aquesta evolució són: l'aparició del llenguatge, de l'escriptura, de la impremta, dels mitjans electrònics i de la digitalització; tenint en compte sempre que aquests canvis no només estan influïts per la societat sinó també per l'economia de l'època i el lloc.

- Segona part: es centra en les noves tecnologies de la informació i la comunicació, enteses com el conjunt de processos i productes derivats de les noves eines, suport de la informació i canals de comunicació.
Ens parla també del canvi que la digitalització suposa en el tractament de la informació i, en conseqüència, les nostres relacions de comunicació i, fins i tot, la nostra forma de pensar.

- Tercera part: es basa en les repercussions que estan produint les noves tecnologies. Actualment tenim al nostre abast una gran quantitat d'informació (el que es pot transmetre), cosa que moltes vegades es confon amb coneixement (una cosa que es té interioritzada i que és personal i intransferible), estant l'educació la que ha de solucionar aquest problema.
Una altra repercussió és l'ampliació de la nostra capacitat per codificar, emmagatzemar, processar i transmetre informació.
L'última característica a comentar sobre les noves tecnologies és la seva interactivitat, és a dir, la possibilitat que emissor i receptor canvien els seus papers i intercanvien missatges. Tot això que hem comentat pot veure's aplicat en el camp de l'educació, per exemple, amb les anomenades "aules virtuals".

- Quarta part: parla de les noves tecnologies respecte de l'educació. El sistema educatiu no és un lloc on la tecnologia tingui un paper molt important; però ha de tenir-se en compte que la societat de la informació serà la del coneixement i la de l'aprenentatge; per això, s'ha de garantir l'accés de tots a la informació i a la formació per ser persones crítiques i responsables.
Tant professors com a alumnes han d'adquirir coneixements per usar els nous mitjans i saber aplicar-los als processos d'ensenyament/aprenentatge; un exemple d'això és l'educació en línia, la qual serveix per crear un nou entorn entre professor i alumne.

La conclusió a la qual arriba l'autor és que han d'integrar-se les noves tecnologies en l'educació, com alguna cosa natural, per obrir les aules al món i permetre la comunicació, eliminant barreres d'espai, temps, identitat i estatus; és a dir, l'educació en la societat de la informació ha de ser un factor d'igualtat social i de desenvolupament creixement personal.

L'autor ha aconseguit de transmetre al llarg del text la seva idea, i estic d'acord amb ell en la qual s'han de tenir en compte les noves tecnologies en l'educació, ja que vivim en una societat que està, cada vegada més, immergida en elles.
A més a més, també comparteixo la idea que ens serveixen per ampliar els nostres sentits i capacitats, cosa que té l'educació com objectiu i que, per tant, tecnologia i educació han d'anar unides.

També estic d'acord amb l'educació "en línia", ja que sóc usuària d'una aula virtual i he comprovat les seves utilitats i avantatges, per exemple, a l'hora de lliurar treballs, ja no fa falta acudir a la tutoria del mestre sino que es pot enviar a través de l'aula, o tenir els apunts explicats pel mestre, consultar dubtes amb el professor, etc.;
També va molt bé per a persones que estudien fora d'on estan estudiant com es el meu cas. Sóc de Benicarló i per exemple per entregar un treball no fa falta que vaja a Castellò sinò que desde ma casa o puc fer i és de gran comoditat.
Encara que, d'altra banda, no comparteixo la idea de Perelman de la desaparició total de l'escola, que es comenta en el text, perquè em sembla molt extrema i poc apropiada. Crec que hem de matenir la tradició, encara que es cómoda la idea de l'aula virtual però una cosa que no és pot conseguir per exemple en "l'aula virtual" és la socialització (factor important), entre altres.

Com a conclusió, puc dir que crec que el futur de l'educació passa per integrar les noves tecnologies d'informació i comunicació a les activitats tradicionals de l'escola, perquè els nens aprenguin des de l'escola a treballar, a relacionar-se, etc., tal com ho faran en el seu futur.